El BAM arriba a una nova edició amb els deures fets. Quan va néixer fa gairebé 20 anys, el domini de la música anglosaxona era absolut, i el públic amb gustos no convencionals, minoritari i menyspreat per la gran indústria. Ara, la indústria ha perdut pes i l’escena local té prou referents com per ocupar bona part del festival, que continua adreçant-se a un públic inquiet que ara es pot dir que és l’únic que continua consumint música. Com que la línia del festival ha estat sempre per sobre dels seus responsables, el fet que aquest any el BAM estreni direcció amb Carles Conesa no ha afectat la personalitat d’un festival únic a Espanya.
Cortesía de:
Dedicat a un públic inquiet
